ÚLTIMS DIES A FLORÈNCIA: de l' 11/11 al 14/11

Florència, observeu-la des de la cúpula del Duomo al capvespre. El riu Arno es tensa en un arc immens, recull les últimes lluentors del sol ponent i les primeres llums que il·luminen les finestres. Els ponts de la ciutat salven les aigües, encara que totes les mirades es fixen en el pont Vecchio que projecta les seves llums d’or i plata en l’aigua verda de l’Arno. El vent de la Toscana ens porta un aire fresc a la cara i els ulls hipnòtics reflexen els colors de la ciutat. La síndrome de Stendhal ens ha atrapat en aquest racó del món, la ciutat que va ser el centre de la humanitat per més d’un segle i on, en els seus carrers, es van alçar les obres més emblemàtiques de l’art de tots els temps. Mentre observo tot això penso que hem tingut molta sort de viure aquesta experiència i que, en cert sentit, ens unirà per sempre a tots els que hem vingut fins aquí.

CENTRE KOINÈ PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT

En el centre KOINÈ de persones adultes les coses van genial laboramos amb persones amb disabiliti (discapacitat) e tutti el laboro que se fai comença sempre amb qüestioni molto interessanti, com ara la sexualitat. Per altre banda, e como se pode comprobare il nostro italiano anda per la perfeccione. E per finiquitare noi trobiamos molto integrati en el gruppi de gente que forma el projecte CLA. Nois siamos molto contentos per tutto lo que habiamo practicato en la belíssima cittè d’Arezzo, fem moltes activitats diverses: colaborem amb el centre fent acompanyaments, sessions de creativitat, educació sexual, danza-teràpia, habilitats socials, etc. Noi guardiamo doppo (ens veiem després).
(Crònica de Gemma C. i Maria G.)

EL DIA A DIA A AREZZO...

Piripipi, piripipi, piripipi….Ostres, ja torna a sonar el despertador. Quin remei! Ens haurem d’aixecar, vestir, esmorzar i... CAP A LES PRÀCTIQUES!! Allà passem unes horetes pel matí i quan arriba el migdia tornem cap a “Le Corniole” i cadascú va al seu piset a atipar-se amb el dinar, que no sabem quan tornarem a menjar!!
Després de dinar, si es pot, fem una migdiada i quan ens despertem anem a fer una volta per Arezzo, a visitar allò que encara no coneixem, a menjar un trosset de pizza o fins i tot, a prendre un Capuccino (són boníssims!)... o, malauradament, a fer feina.

Normalment a les 20.00 del vespre (o a les 15.30, 17.00, 18.00, depèn del dia) ens toca reunir-nos al cinquè pis, on ens ajuntem tots per parlar sobre com ens ha anat el dia i per què els professors ens diguin alguna notícia (si n’hi ha!). També fem dinàmiques, preparades cada dia per un pis diferent.

 Al 1er, 2n i 3r pis estem les noies d’Educació Infantil, al 4t els nois d’integració, i al 5è les noies d’integració. La Lourdes està al 2n pis, i el Cañi al 5è (ells també preparen la seva dinàmica).

El dissabte és el nostre dia preferit per fer la reunió, ja que és quan ens donen l’assignació a cada pis per a poder comprar el menjar de la setmana, que també pot ser per anar a dinar o sopar a fora.

En acabar la reunió toca fer el sopar, tornem a tenir gana!! Així que cadascú se’n va cap al seu piset a sopar!!

I després de sopar... ens ajuntem en diferents pisos: uns per veure una peli, altres per parlar, altres per fer “caxondeo”...

Però... arriba un moment que el nostre cos ja no aguanta més i hem d’anar a dormir per tenir l’energia a “tope” pel dia següent.

Tot això és el que fem de dilluns a divendres!! Tanmateix ens queda algun dia per sortir de nit a prendre algo, anar al Karaoke, a donar una volta pel poble...

Els dissabtes, la Lourdes i el Cañi, ens preparen una ruta per diferents pobles de la Toscana. Així que ens toca matinar per agafar l’autocar i poder visitar diversos pobles bonics.

I, finalment, els diumenges és el dia lliure, així que cadascú fa la seva!! Cal dir que podem dormir fins l’hora que vulguem (Visca!). I a més a més, no tenim reunió!

Resumides comptes, això és el nostre dia a dia durant l’estada a Arezzo.
(Crònica realitzada per Maria Martín i revisada per Anna Bonilla)

SCUOLA DELLA'INFANCIA PALLANCA

Durant la nostra estància a Arezzo hem pogut observar totes les diferències del sistema educatiu respecte del nostre de Barcelona. La principal diferència és que no tots els infants estan agrupats per edats, hi ha algun grup en el qual els nens i nenes estan barrejats de tres a cinc anys, l'altra diferència és que un nen amb discapacitat té una educadora exclusiva per a ell. La ràtio és de 20/25 infants per cada dos educadores. L’organització de la escola té en compte el mètode Montessori que es tradueix en la utilització de recursos de la natura, activitats autònomes i joc lliure on el nens i nenes trien si volen pintar, jugar en els racons, etc. Les sessions de classe estan dividides en dues parts: la primera centrada en racons, construccions, etc. i la segona amb reunions de l’educadora amb el grup per explicar contes, cantar cançons... Aquesta experiència ha estat molt enriquidora per a nosaltres com a futures educadores i també des del punt de vista personal. Cal dir que les educadores de la “scuola” ens han acollit molt bé, fins i tot ens feien un pastís per “fare la colazione” cada matí!

(Crònica realitzada per Saida C., Montse P., Noe P., Mari C., Mònica M. i Laia F.)

RESIDÈNCIA RSA PIONTA DI AREZZO

Hola, nosaltres som un petit grup de 2 on TIS Matí i estem a Arezzo fent pràctiques a una residència per a gent gran no autosuficient (és a dir, que necessiten suport per a dur a terme les activitats de la vida diària).
Cada dia ens posem en marxa per anar a RSA Pionta, que és el nom de la residència. En arribar els ajudem a esmorçar i seguidament a realitzar les activitats proposades per cada dia. Aquestes són de diferent temàtiques: lectura, pintura, manulitats, xerrades comuns, acompanyaments diversos, etc.
Pensem que ens han acollit molt bé ja que per les dificultats de la llengua, les dificultats dels usuaris o les diferents maneres de fer i treballar, crèiem que seria molt més complicat adaptar-se/-nos a la dinàmica del grup
Ens emportem mil històries i records de tots i cadascun dels usuaris i dels professionals del centre, doncs cadascú amb les seves particularitats ens ha facilitat l’ aprenentatge i la interacció en aquesta situació.
Per això s'han confirmat les nostres sospistes de què aquesta experiència seria inoblidable i enriquidora. Tornarem amb la maleta plena d’emocions, sensacions, moments, amics, somriures i moltíssimes coses més que no es poden explicar... Sense pensar-ho dos cops nosaltres REPETIRÍEM!
MOLTS RECORDS I PETONS per a la nostra escola i especialment per als nostres companys de 2 TIS Matí.
Ens veiem aviat Nois/Noies!!
(Crònica realitzada per l'Alex A., Vero L. i Sergio C.).

Si voleu veure més imatges d'en Sergio, l'Alejandro i la Vero al centre de pràctiques cliqueu aquí:
http://picasaweb.google.es/lourdesperezperez/RESIDENCIA?authkey=Gv1sRgCPSHxN2P88W8xwE#

Excusió a St. Gimigniano, Siena i Montepulciano (II)

Després de St. Gimigniano vam enfilar cap a Siena, ciutat que rivalitza en bellesa amb Firenze. És sorprenent la seva plaça inclinada que sembla un immens teatre en l’escena del qual estaria el Palazzo Público, des d’on parteixen nou línies que divideixen el terra en nou sectors que reflexen els nou representants que governaven abans la ciutat.
Ens va sobtar el seu Duomo dels segles XII a XIV. Es un edifici molt maco degut a la seva policromia de marbres blancs i foscos. Una pasta ràpida i cap el nostre petit bus perquè encara volem visitar Montepulciano!

Excusió a St. Gimigniano, Siena i Montepulciano (I)

Dissabte 7 de novembre hem anat d'excursió a San Gimignano, coneguda per la “ciutat de les cent torres”. Actualment manté catorze, que s’alcen elegants sobre el bonic camp toscà. Lloc ocupat pels etruscs al s. III a.C. a l’edat mitjana va començar el seu esplendor amb creacions artístiques que guarnien palaus, esglésies i convents, això va ser cap el segle XIII. Desprès va arribar a ser un municipi independent, va patir lluites internes i també l’epidèmia de peste del 1348, fet que va provocar una forta davallada de la població i la seva submissió a Firenzze. A partir d’aquest moment va viure un progressiu abandonament fins fa pocs anys en què va tornar a lluir la seva magnificència.